diumenge, 28 de desembre del 2008

LA VIQUIPÈDIA - 150.000 ARTICLES - DE VILAWEB D'AVUI


La Viquipèdia ja té 150.000 articles publicats

En un any han augmentat un 50%

La Viquipèdia, versió catalana de la Wikipedia, ja ha superat els 150.000 articles. L'article que fa 150.000 és el de la 'Guerra dels Ossos', una batalla acadèmica entre dos paleontòlegs americans de la fi del segle XIX. D'aquesta manera, el català passa a ésser el quinzè idioma amb més articles a l'enciclopèdia en línia dels dos centenars que se n'hi compten. De fet, en poc menys d'un any la Viquipèdia ha passat de 100.000 articles a 150.000.

Recordem que l'edició catalana de la Wikipèdia és una de les més antigues; de fet, fou la primera després de l'anglesa. Segons els col·laboradors més assidus, ja ha esdevingut una obra de consulta i d'aprenentatge.

Tots els articles que s'hi publiquen són redactats per voluntaris i tothom és lliure de participar-hi, sia escrivint-n’hi de nous, sia ampliant-ne o corregint-ne de ja escrits.

diumenge, 21 de desembre del 2008


HA FALTAT ROBERT I. BURNS

El senyor que teniu a la imatge s'anomenava (i parle en passat perquè ha mort fa poc) Robert I. Burns. Era sacerdot i va nàixer a San Francisco, als EUA. Vés tu per on a aquest home, que va nàixer tan lluny, li va donar per dedicar la seua vida a investigar a uns éssers realment sorprenents i estranys, els valencians. De fet, ens va dedicar tota la seua vida com a investigador, vida en la qual s'inclouen obres com Jaume I and the valencians of the XIII Century (1981), Colonialisme medieval (1987), Moros, cristians i jueus (1987) Diplomatarium Regni Valentiae (1988) Societat i documentació (1989), Los mundos de Alfonso el Sabio y Jaime el Conquistador (1990) o El papel de Xàtiva (1999).
Però sens dubte l'obra que el va fer més famós va ser la seua monumental The crusade kingdom of Valencia, llibre en el qual Burns definia l'antic regne de València, el que Jaume I va incorporar a la Cristiandat com un regne "croat", és a dir, un lloc on arribaren persones de molts llocs d'Europa seguint la promesa de benedicció i salvació que corresponia a aquell que ajudava a alliberar un territori de la fe musulmana i tornar-lo a la fe de Crist.
Per desgràcia, els valencians continuem sent tan ignorants de la nostra pròpia història que han de ser persones de fora els qui, en moltes ocasions, ens criden l'atenció sobre la nostra pròpia riquesa cultural, i quan un home com Burns ho fa ni tan sols li dediquem reconeixement. Als informatius de les cadenes valencianes, la mort de Burns no ha merescut ni un minut de temps, però el seu llegat perviurà. Descanse
en pau.

dilluns, 8 de desembre del 2008

DICCIONARI DE LA LITERATURA CATALANA I RECURSOS ELECTRÒNICS - DE VILAWEB D'AVUI

DIMECRES, 03/12/2008 - 06:00h
Enciclopèdia Catalana publica un nou 'Diccionari de la literatura catalana', dirigit per Àlex Broch
Té 4.000 entrades d'autors, d'obres i de personatges literaris

Enciclopèdia Catalana publica un ’Diccionari de la literatura catalana’, dirigit pel crític Àlex Broch i preparat per quaranta redactors i una setantena de col·laboradors. Conté 4.000 entrades, 3.500 d'autors de totes les èpoques, fins els nascuts l'any 1975 (escriptors, traductors, crítics, investigadors, sociolingüistes...). La resta són d'obres de tots els gèneres i de personatges literaris. Les entrades abasten tot el territori lingüístic.

El diccionari és un projecte que ha suposat vuit anys de feina. L'equip d'experts inclou Jaume Aulet, Anton M. Espadaler, Manuel Jorba, Pep Vallsalobre, Jordi Castellanos, Josep Massot i Muntaner, Joaquim Molas, Ramon Pla Arxé, Enric Cassany...

Encara que l'entrada més extensa sigui la de Ramon Llull, una de les aportacions més significatives d'aquest 'Diccionari de la literatura catalana' és la contemporaneïtat: hi podem trobar autors joves, d'una trentena d'anys. Si aquesta voluntat d'actualitat és un dels valors del llibre, també és un niu de possibles crítiques: per què els uns sí i els altres no? Àlex Broch ha dit que el criteri de selecció era de qualitat i de consens. 'Una periodista m'ha dit que aquest aspecte era com un camp de mines. I jo li he dit que sí, que d'acord, però que, si no ens arrisquem, no avançarem. Incorporem gairebé 200 noms (183 exactament) nascuts després del 1960. Això és legitimar un procés històric. Aquest diccionari també vol ser un reconeixement de tota la gent que fa literatura.'

Entre els diccionaris de literatura catalana més recents hi ha el de Joaquim Molas i Josep Massot i Muntaner, del 1979, publicat per Edicions 62; i el d'Enric Bou, del 2000, de la mateixa editorial. Però aquest últim solament té en compte els autors nascuts fins el 1950.

Sobre el fet que el diccionari també incorpori personatges de ficció, Broch explica: 'els personatges literaris són arquetips de ficció però també models de comportament, ideològics, d'actitud. Sovint se'n fan servir d'espanyols, que són més coneguts, però n'hi ha de la literatura catalana, que no es coneixen. És per això que el diccionari parla del Manelic, de la Colometa, del Senyor Esteve, del Bruno Quadreny, creat per Terenci Moix a 'El dia que va morir Marilyn', o de la Conxa de 'Pedra de tartera' de la Maria Barbal, que encarna el desarrelament de la terra i el pas a la vida urbana. Ara, també s'ha de dir que en aquest aspecte s'ha d'avançar molt, cal continuar treballant. Perquè el diccionari és una peça viva.'

El volum té 1.242 pàgines, i al final hi ha una bibliografia, completa i actualitzada, d'un centenar de pàgines, amb una vintena de recursos electrònics, 'imprescindibles per al coneixement i la investigació literària'. Broch comenta que aquest material anirà a parar a la xarxa, però no se sap quan.

Us oferim els vint recursos electrònics que recull el diccionari:
AELC Aula Màrius Torres Banc de dades de sumaris Biblioteca Digital de Catalunya CEFID Centre Català del PEN Centre de Documentació Ramon Llull DENC Institut de Llengua i Cultura Catalanes. Secció Franccesc Eiximenis L'Enciclopèdia Lletra LVA Mimesi Narpan Qui és qui RIALC Rialto Teatre Popular Valencià Textos Medievals Catalans Trac Traces